victòriapujadaS

​

...les coses es fan soles.

​

Un pensament màgic/poètic no nega la suposada realitat.

La vida no és només matèria organitzada segons unes lleis.

Sabem que tot està en constant moviment i que el nostre

dinamisme intern, emparat en la percepció, la sensibilitat, la consciència, s'expressa

amb sobtades aparicions, digues-li intuïcions, sincronicitats, atzar ...

​

És com que la matèria es solidaritza amb altres aspectes de l'existència creant una

xarxa de fils amagats, com si en totes les coses hi habités una relació oculta, que en

funció de l' acció que fem puja a la superfície.

Una mena de conversió a la solidaritat, a l'atracció que admet a un altre i un altre i un

altre i cada cosa troba el seu lloc precís.

Les coses, s'emmirallen, els significats són jocs, el gran és petit, el dalt és abaix, el

blanc tira a negre i en una estona tot és invers i a la vegada vers. Com si no podríem

haver gaudit dels molins com a gegants o els elefants amb potes de girafa?.

​

Sí, les coses es fan soles

Perquè en el fluir de l'abandó de la lògica, dels prejudicis, de la necessitat de control,

dels conceptes apresos, de l'obligació de comprendre les coses tal com sembla que

han de ser sí que sí, s' obre un altra via, un camí, que et porta a un intercanvi amb el

buit i tot es desplega simultàneament, apareix una mena d'energia suspesa en l aire,

sembla col·lectiva, oberta, dispar i l'absorbeixes i tot, senzillament, és.

​

​

​