victòriapujadaS

col.leccionar contemplacions

​

Penso que el ritme, en la nostra època, pot ser un catalitzador per una nova visió. Un alentir les accions ens podria fer avançar, paradoxalment, en nous models d’enteniment i en un augment de la consciència. En un món que cada vegada va a un tempo més frenètic, la contemplació està a l’altre extrem, parar, mirar, observar per contemplar, ens aporta noves connexions a diferents nivells, conceptual, mental, i sobre tot una connexió sensitiva que ens permet fusionar-nos amb l’experiència i en conseqüència allò contemplat adopta un nou estat.

L’ acció contemplativa fusiona subjecte i objecte, la percepció augmenta i actua obrint nous models de comprensió.

Desenvolupo el meu treball a partir de fer consciència de les condicions que es creen al contemplar amb la mínima interferència física l’objecte observat. Partint d ‘aquest plantejament i amb un procés de treball que he anant ampliant amb una atenció acurada en els darrers anys, inicio el projecte col·leccionar contemplacions. L’argument és que el que triem/mirem “col·labora” amb un estat mental concret, la relació altera la percepció inicial i provoca una nova condició a allò triat/mirat. L’acció contemplativa ens allunya físicament de l’acció de fer i paradoxalment fem més, es crea un estat de simultaneïtat que reestructura l’acte i en conseqüència el resultat de l’obra.

La ment proposa noves relacions amb l’objecte i es configuren múltiples variables.

La peça es va configurant per ella mateixa.