victòriapujadaS

el paper de les formigues

 una experiència contemplativa

​

Un petit paper perdut d'una magdalena en un jardí acaba esculpit per les formigues en un ordre perfecte.

Contemplar l' acció d' una formiga en un paper de magdalena com un paisatge en primer pla que desprèn l' aire d’ un ordre ocult.

Rastres provocats per la força del sobreviure que m’acondueixen d'una ullada a tenir/sentir l'ànim per veure el que no es veu, que es veu.

Un paper, un insecte, un cercle mossegat, un caos que crea un ritme compositiu hipnòtic i que sembla proposar-nos, en veu baixa, parar, mirar, contemplar, convidant-nos a sortir de l'egocentrisme en què ens movem.

Les formes esdevenen contorns, símbols, textures, patrons, formes biomòrfiques, i en un rampell per assolir la comprensió del panorama incorporo números -la seqüència Fibonacci- en un acte de col·lapse imaginatiu que dona com a resultat una acció poètica.

D'una ullada i amb un respir miro com giren i per l'efecte del meu defecte d'embadalir-me amb el pensament a coll, construeixo amb el seu paper la meva obra sent la seva.

El seu paper és també el nostre