victòriapujadaS

​

Col·leccionar contemplacions.

En un context marcat per l’acceleració constant, la contemplació es planteja com un gest de resistència. Alentir i observar no només modifica el ritme, sinó que activa noves formes de percepció i comprensió. El projecte parteix de l’acte de contemplar com una pràctica que dissol la distància entre subjecte i objecte, generant una relació transformadora. Allò observat no és fix: es veu alterat per l’atenció que rep.

Amb una intervenció física mínima, el treball es desenvolupa a partir d’una atenció sostinguda que permet que la peça es configuri progressivament.

La contemplació, lluny de ser passiva, esdevé una forma d’acció que reestructura el procés i activa noves condicions en l’obra.