exposició/ espai arts visuals el masnou
jo recordo és present
col.lecionar contemplacions
Col·leccionar contemplacions.
En un context marcat per l’acceleració constant, la contemplació es planteja com un gest de resistència. Alentir i observar no només modifica el ritme, sinó que activa noves formes de percepció i comprensió. El projecte parteix de l’acte de contemplar com una pràctica que dissol la distància entre subjecte i objecte, generant una relació transformadora. Allò observat no és fix: es veu alterat per l’atenció que rep.
Amb una intervenció física mínima, el treball es desenvolupa a partir d’una atenció sostinguda que permet que la peça es configuri progressivament.
La contemplació, lluny de ser passiva, esdevé una forma d’acció que reestructura el procés i activa noves condicions en l’obra.
Contemplació nº5
Arquetips
Sèrie de fotografies intervingudes
Dotze fotografies trobades a les golfes de casa dels meus pares. No hi ha noms, ni dates, ni cap rastre que les fixi a una història concreta.
Al principi només era curiositat: qui eren? què feien?, aviat vaig adonar-me que les preguntes no eren sobre ells, sinó sobre el que despertaven en mi. Amb línies i petits objectes vaig intervenir les imatges. Omplia buits. Projectava. Donava forma al silenci.
Una dona, ben empolainada, amb una presència que sembla construïda per ser mirada. Un home dret, rígid, amb una autoritat que no sabem si li pertany o si simplement la representa. Un nen, amb el cos contingut, com si hagués après que existir també vol dir saber ocupar el lloc que et toca...No són només persones. Són formes. Figures. Arquetips.
Potser el temps no és una línia que avança, sinó un cercle que insisteix. Canvien les èpoques, les robes, els gestos visibles… El bucle del temps ens disfressa. Ens fa creure en la novetat, en la singularitat. però sota aquesta superfície, alguna cosa es manté.
Potser el seu anonimat ens convida a interpretar-los com a arquetips. Perquè en el moment que els fixéssim en una història concreta, deixarien de ser miralls. I potser aquesta és la qüestió real: no si els observem, sinó fins a quin punt, encara avui, ells ens continuen mirant.
