CAPÍTOL U
Totes les versions són vàlides i aquesta també,
diuen que va dir Esther Ferrer.*
1-1 Esther Ferrer (Donòstia - Sant Sebastià, 1937)
És una de les artistes més destacades de l’art d’acció i/o performance en el panorama internacional. L’any 1967 es va integrar al grup ZAJ (1966-1996) i es va relacionar amb FLUXUS (1962-1979), grup al qual se l’associa en nombroses exposicions i publicacions. El seu treball és d’una senzillesa i una amaterialitat extremes, basat en la presència i l’ús o l’apropiació d’objectes quotidians. Ha impartit un gran nombre de tallers i la seva influència és molt visible en la generació dels anys 90 i posteriors. Les seves accions es recullen en partitures-guia de lliure interpretació per ella mateixa i d’altri. Una de les seves accions més conegudes porta per títol la famosa frase del poeta simbolista Mallarmé que diu “Una tirada de daus no aboleix l’atzar”, precisament la frase que encapçala el film surrealista de Man Ray Les Mystères du château du dé
https://ca.wikipedia.org/wiki/Esther_Ferrer
1-2 La Fugida
Com hem dit abans, els títols de tots els capítols de la sèrie Plaça d’Ocata fan referència directa a títols de pel·lícules famoses i a obres d’art, en aquest cas coincidim amb
La fugida dirigida per Sam Peckinpah al1973 i La escalera de caracol dirigida per Robert Siodmak al1946 un clàssic del cinema de suspens.
1-3 Mirall de Venus
És el nom del restaurant de l'Eva i en Maurici inspirat en La Venus del mirall de Velázquez.
Aquesta pintura inicia una tradició de nus femenins que interpel·len l'espectador, (veure nota 0-3) en el cas de Velázquez indirectament a través del mirall. El mirall, alhora, esdevé un objecte retòric que implica un joc de mirades on les imatges dels miradors s'intercanvien l'espai. Aixi, El Mirall de Venus posa l'accent en aquesta qüestió en transformar el mirall en
un instrument d'acció.
Victòria Pujadas i Joan Casellas creen, per a l'ocasió, una pintura cinètica que inclou les reproduccions decadents de La Venus del Mirall de Velázquez i La Gioconda de Leonardo (una altra icona de la mirada) atzarosament caigudes sobre una butaca d'escai roig amb un cub de mirall en equilibri que gira sobre si mateix (el podeu veure en l'apartat objectes i obres), referències fugisseres als globus de mirall d'Andy Warhol i a l'obra cinètica del masnoví Jordi Pericot.
1-4 Magy Heim
Una referència a la multimilionària Pegy Guggenheim, gran mecenes de l’art surrealista d’entreguerres i posteriorment de l’expressionisme abstracte en general i de Paul Jackson Pollock en particular. Durant un temps va ser parella de Max Ernst a través del qual Pollock va conèixer la tècnica surrealista del degoteig. La gran col·lecció d’art modern de Pegy Guggenheim (diuen que comprava un quadre o escultura cada dia) va ser la base dels actuals museus Guggenheim.
Es conta l’anècdota que, en una festa al luxós apartament de Pegy Guggenheim a Nova York, Jackson Pollock, el més famós dels expressionistes abstractes, però no pas el més afortunat en les vendes, va demanar-se cridant, perquè, si era cèlebre, no era ric, mentre orinava en la llar de foc del saló. A diferència d’altres pintors de la seva generació que tenien galeristes, Pollock rebia per part de Pegy Guggenheim un salari fix per tota la seva producció. Sembla que les pintures de coure oxidades amb orina d’Andy Warhol responen tant a la Fountain de Duchamp, de la qual llavors es va començar a comercialitzar l’edició d’Arturo Schwarz, com a la memòria d’aquesta anècdota. (veure nota 0-6).
1-5 Mallorquina
Llaüt de vela llatina. Embarcació lleugera usada fins al segle XVIII pels pirates moriscos que assolaven la costa catalana. D’aquí, les poblacions emmurallades com Tossa de Mar o els masos amb torre de guaita de tot el Maresme. Al segle XX les torres esdevingueren cases d'estiueig i les mallorquines, amb l'afegit d'un motor, el complement ideal d'una torre a la costa. Dalí, amb les seves barraques-mansió i la barca Gala, dóna forma particular a aquest nou cànon de bellesa.
1-6 Caissa
Caissa es la deessa de l'estratègia i del joc dels escacs. Entre els vanguardistes, el joc dels escacs va esdevenir un símbol (veieu el catàleg Fi de la partida. Duchamp, els escacs i les avantguardes Fundació Miró de Barcelona 2017) juntament amb el tarot i l'art africà. Particularment, Marcel Duchamp es va fascinar pel joc dels escacs fins al punt d’abandonar l’art i dedicar-se professionalment a la competició.
Duchamp, Man Ray i Dalí van estiuejar plegats a Cadaqués durant molts anys essent el joc dels escacs un dels seus punts de confluència, també en les seves produccions artístiques, per això l'hotel de Magy Heim a Cadaqués calia que portés el nom de Caissa de Mar.
