SOBRE ELS LAPSUS DE LA PLAÇA D'OCATA
Aquest divendres (7-2-2020) entrarem en l'equador de la sèrie havent superat el capítol més dens en LAPSUS, el capítol Dos amb 5 LAPSUS. El proper capítol és potser el més difícil de tots per això volem intentar d'explicar amb més detall que és i que no és un LAPSUS segon l'organització i de passada facilitar les coses a totes sobretot als que encara no participeu.
Per això potser el més il·lustratiu és repassar els diferents "LAPSUS" que he anat plantejant, que a parer nostre no ho són:
Capítol Zero: El Sr Ray diu "pasa...passa" la s perduda del primer mot es una errata tipogràfica i/o ortogràfica. Aquestes no les considerem PIFIES, com vàrem dir des d'un principi en les bases completes d'aquest concurs publicades a la web.
Capítol Zero: La Passavolant porta la mateixa dessuadora que el Pollock. Aixó no és un Lapsus
Capítol U: El Pollock té els peus una mica retallats en el passeig del port Esportiu. Això no es un LAPSUS (oblit o contradicció) sinó un tall de tisora massa apressat. De fet el Pollock després del capítol zero sempre surt retallat. A l'hora això entra en la natura del llenguatge híbrid que hem escollit: foto-stopmotion-vídeo-pintura...
Capítol U: quan entren al Mirall de Venus, es veu, invertit al vidre el nom del restaurant; FLAPPERS. No es incompatible amb el nom Mirall de Venus, pot ser un anunci d'un apartat del restaurant, com per exemple el famós Restaurant Duran de Figueres, que dins hi te una sala anomenada El celler de la teta, on anava Dalí... Ho vàrem pensar, de tapar-ho pro treia llum i creava un rectangle negre molt inoportú.
En el capítol Dos: el Maurici port una camisa de ratlles en la platja i una de fosca a l'Hotel. Ha passat tot un dia, s'ha pogut canviar. De fet simbòlicament per enverinar s'ha vestit de fosc...
En el capítol Dos: Quan l'Eva Baixa al Fons de l'escala no hi ha cap quadre i quan Baixa l'Òscar hi ha un Pollock. Es un altre replà de l'escala. La Eva Baixa directament al saló i l'Òscar encara fa un gir de 90 graus en el darrer moment.
En el capítol Dos: En el stop-motion del saló un home alt creu l'espai, i quan es fixa la foto per la salutació de la Magy, torna a estar al cantó Esquer. És un stopmotion i totes les figures s'han mogut ostensiblement. Es la naturalesa del medi una mica "cubista".
En el capítol Dos: La Magy porta les mànigues arremangades en un pla i al següent avall. Això es pot fer de forma natural, no és un LAPSUS.
Capítol Dos: El botó descordat de la camisa de l'Òscar. El mateix que les mànigues de la Magy. Cal reconèixer que això ho podria ser...està al límit de la naturalitat, però considerem que no té un valor d'oblit o contradicció clar, és a dir en un moment de nervis on pot cordar-se i descordar-se un botó de forma automàtica...(com les mànigues. Altres operacions més complicades ja és una altra cosa).
Capítol Dos: Quan la Passavolant tira els daus en el pla general xoquen amb una copa, en el primer pla no. Son dos plans expressiu, com en el cas del doble peto en dues Finestres diferents...

UN LAPSUS és el descuit d'alguna cosa (objecte, roba...) que dins una escena hauria d'estar per lògica, però com que aquesta s'ha filmat en dies diferents, és produeix l'oblit. Aquest oblit ha de generar un contrasentit insalvable és l'escena. Arremangar-se les mànigues, per exemple no ho és. A l'hora s'ha de tindre en consideració del plantejament híbrid en la forma de fer la sèrie, amb moment que tot passa en una foto fixa i tot seguit esdevé un vídeo en color que a poc a poc es transforma en B/N i després en stop-motion, és a dir una seqüencia imposada de fotos i d'aquí la quadre o l'inrevés. En aquests transit poden sorgir coses estranyes però que no son LAPSUS sinó la natura dels llenguatges diversos i la seva confrontació anacrònica com en el collage.