CAPÍTOL DOS
Un punt és una línia que se’n va de passeig,
diuen que va dir Paul Klee*
2-1 Paul Klee (Berna, 1879 - Muralto, 1940)
Un dels precursors de l'art abstracte juntament amb Hilma af Klint, Kupka, Picabia, Kandinsky, Mondrian i Torres Garcia. Professor de l'escola alemanya Bauhaus als anys 20. La pràctica totalitat del seu treball el realitza en formats petits, tant per motius econòmics com pel seu tarannà introspectiu. Com Kandinsky (també professor a la Bauhaus) es va ocupar força de la teoria i de la pedagogia de l'art. La frase esmentada és un bon exemple del seu art i del seu pensament pedagògic.
2-2 La mà que aboca el verí
La mano que mece la cuna dirigida per Curtis Hanson. 1992
2-3 Nu baixant l’escala número 2
Pintura cubo-futurista que va impulsar sobtadament a la fama Marcel Duchamp, quan va ser exposada al’Armory Show de Nova York l'any 1913, a causa del’escàndol que va provocar entre el gran públic. Inicialment va ser presentada al Saló dels Independents de París (que, teòricament, no podia refusar cap obra
inscrita), va ser criticada amb duresa pels seus col·legues cubistes i va ser retirada “voluntàriament” pel propi Duchamp la vigília de la inauguració. Poc després va ser exposada per primer cop a l'Exposició Cubista de les Galeries Dalmau de Barcelona on seria objecte de dures crítiques a la la premsa escrita, particularment per Eugeni d'Ors, promotor de l'exposició (però no pas comissari, tasca que va exercir el galerista Dalmau).
En qualsevol cas, la crítica d’Eugeni d'Ors “El cas Du Champ”, serà la primera crítica monogràfica que rebrà Duchamp en la seva carrera, i el primer contacte amb Catalunya, que anys a venir serà un lloc clau en la vida de Duchamp.
Els noucentistes, que compartien amb els cubistes la idea de l’estructuralisme, van pensar que podrien agermanar-se amb els seus col·legues francesos i, d'aquí, l'exposició promoguda per Ors. En tot cas, el cubofuturisme de Duchamp va molestar la crítica precisament per “desestructurat i volàtil”, però també, amb molt d'encert, com a pornogràfic per part del Comitè de Defensa Social, doncs, no debades una senyora que baixa nua l'escala de casa seva davant la finestra oberta que representa el quadre és, sens dubte, un exercici de voyeurisme al qual Duchamp tornarà reiteradament al llarg de la seva carrera.
Veieu Marcel Duchamp a Barcelona i altres articles de Joan Casellas a l'Avenç números 363, 378, 390, 413 i 418
2-4 Homenatge a Caïssa
L’any 1966 va realizar Homenatge a Caissa, el readymade d’un escaquer blanc i verd imprès sobre una pell d’escai, editat en 30 exemplars i emmarcat en fusta clara de pi.
A l’hotel Caïssa de Mar de Magy Heim no hi podia faltar un exemplar d’aquesta obra. (veure nota 1-6)
2-5 Gerro
Així com als anys 20 l’art africà va estar de moda entre artistes i col·leccionistes, a partir de la segona meitat del segle XX els racionalistes, com l’arquitecte Sert o els pintors Miró i Tàpies, recuperen el gust per l’artesania pròpia i, en aquest context, ceramistes con Llorens Artigues assoleixen una gran rellevància per unir tradició i avantguarda en el seu treball d’arrel artesanal. El gerro d’aquesta seqüència, obra de Conxita Mateu, s’ha fet sota l’influx de Llorens Artigas, que va ser director de l’Escola Massana de Barcelona i va influir en diverses generacions de ceramistes catalans.
PD
També Man Ray, en les seves visites a Catalunya, s’interessa per l’artesania popular i les arts de pesca, per bé que el seu punt de vista no és tan allunyat com el que podia tenir respecte de l’art africà o de d’altres manufactures exòtiques per a ell.
2-6 Pintura de Pollock
Naturalment Magy Heim té forçes obres de Pollock que pot posar distretament en una escala. Aquesta és una rèplica a quatre mans realitzada per Victòria Pujadas i Joan Casellas per obtenir diversos plans dels capítols 2 i 6, una metàfora de l’embolic de la trama de la sèrie i una aproximació al “all over” de Pere Pujadas.
2-7 Tetes mundi
Victòria Pujadas
La seqüencia vertical d’ulls i boques ens remet a l’idea de la tira de film traslladant-se d’una bobina a l’altre. Aquestes bobines es concreten en dos planisferis del món que per la seva ubicació
dins la composició esdevenen dos pits rodons.
Sense data coneguda (Victòria Pujadas no data les seves obres) aquest podria ser entre finals dels 90 i principis dels 2000 (entre dos segles) la qual cosa reforçaria la idea simbòlica dels dos mapes-pits: dos pits que nodreixen el món o dos mons.
El poema Gandul de Joel Codina sintonitza perfectament amb la pauta geomètrica del quadre amb la seva “desorientació decidida”. La seva austeritat formal (B/N) pro de composició grandiosa respon perfectament al salo principal de l’hotel Caissa de Mar.
2-8 Nines
Victòria Pujadas
Nines enigmàtiques que pertanyen a la sèrie Diari en blanc, un grup d’assemblatges que tenen com a punt comú el color blanc en la seva pròpia materialitat d’origen o l’emersió d’una capa de blanc unificadora. Son el resultat d’un pla metòdic vers la troballa atzarosa, això es tenir com a referència “les coses blanques o en blanc” i anar-les recopilant i enssemblant de forma automàtica. Les coses es fan soles assevera Victòria Pujadas.
Els braços i cames d’aquest munt de nines flameja enigmàticament al peu de la gran llar de foc del salo del Caissa hotel. Son una imatge premonitòria del que ha de passar immediatament després, quan en Maurici treu sigil·losament de la seva butxaca l’ampolla del Verí Verinós…
2-9 Walter Heim
Aquest nom és la fusió de dos noms implícits a la sèrie; el cognom Heim, eco de Guggemheim, i Walter, en referència a Walter Arensberg, el gran mecenes de Marcel Duchamp a Nova York.
Pegy Guggenheim va ajudar els surrealistes francesos i els expressionistes nord-americans, mentre que Walter Arensber va col·leccionar al llarg de la seva vida gairebé la totalitat de l’obra de Marcel Duchamp, complexa però poc extensa, i posteriorment la va donar al Museu de Filadèlfia que va esdevenir, de facto, el centre duchampià del món.
2-10 Òscar J.V.
El J. V. del nostre poeta és una referència clara al poeta avantguardista català J.V.Foix
2-11 Jordi Pericot (El Masnou, 1931)
Pintor, ensamblador i catedràtic de disseny a la Universitat de Barcelona. Destacat representant del moviment d’art cinètic dels anys 60. El Museu del Masnou té una sala monogràfica dedicada a l’art de Jordi Pericot.
“Naturalment” Magy Heim té diverses obres cinètiques al seu despatx (Calder, Tinguely, Duchamp…) entre les quals aquest vistós Pericot davant del qual brinda pel seu nou hotel.
2-12 La fletxa de la passavolant al capítol 2
Una referència al pintor Francis Bacon
(Dublín 1909 – Madrid 1992)
A la fi del capítol 2 La passavolant creua el saló del Caissa hotel sigil·losament en càmera lenta, ningú sembla veure-la pro una fletxa gràfica la van senyalant tot el recorregut. Es una fletxa inspirada en les pintures de Francis Bacon.
