Què es la PLAÇA D’OCATA?
És una foto-vídeo-novel·la, pensada per circular a través dels telèfons mòbils, seguint l'estratègia de la foto-novel·la i el cinema mut, saltant d'un llenguatge a l'altre sense solució de continuïtat:
de la realitat de la pintura a la ficció del vídeo i a la concreció del text,
tot unit a través de les bandes sonores.
Una foto-vídeo novel·la en 7 capítols, una història possible que sorgeix de mirar les pintures d’en Pere Pujadas sota un principi dinàmic de interpretació:
les idees o intuïcions que menen l’artista a concretar la seva obra en determinades formes plàstiques tenen en l’espectador una nova vida, que pot ser la continuació d’aquesta idea “original” o una deriva imaginativa.
Cada capítol de la sèrie s’inicia amb el “diuen que va dir” d’un artista universal. Una aproximació filosòfica que comencem amb aquesta cita:
Si t’agrada el que pinto més
t’agradaria el que penso
quan ho pinto,
diuen que va dir Picasso.
Aquesta estratègia ens serveix per fer un homenatge al pintor Pere Pujadas (El Masnou 1920-2005) del que enguany es celebra el centenari del seu naixement.
Escollim 8 pintures seves i inventem una historia de diverses capes; una historia d’amor i desamor, una història de l’art i d’altres històries entrellaçades que es desenvolupen en el territori de les seves pintures: El Masnou i la Plaça d’Ocata, espai icònic i recurrent en la seva obra, però també el port esportiu, Can Miliu dels ous, La Serralada litoral, Cadaqués i Tossa de mar.
A l'hora la Plaça d’Ocata és un experiment; una foto-vídeo-novel·la que ens permet transitar per diferents formats visuals, de la realitat de la pintura a la realitat del vídeo i la foto i d’aquí a diverses idees, diferents graus de complexitat…
Aquesta complexitat s’expressa a través dels “diuen que va dir”, de las cites explicites senyalades amb un asterisc *sobre els textos i les cites implícites amb obres d’altres artistes presents “en escena”.
També dels objectes en que de forma enigmàtica, el personatge Passavolant en mostra a la fi de cada capítol.
Aquesta web és l’espai de lectura de la sèrie, el lloc on les pistes s’amplien i entrellacen per fer noves relacions del vist.
Per arribar al fons ho tens que mirar des de diferents cantons.
Un joc de lectura i re-lectura.
Qui fa la PLAÇA D’OCATA?
Aquest projecte e una idea original de:
Joan Casellas artista intermèdia i d’acció desenvolupada i dirigida per Joan Casellas i Victòria Pujadas artista intermèdia i d’acció filla de Pere Pujadas i enregistrada i muntada per Erik Skoogh cineasta i net de Pere Pujadas.
Els personatges de la sèrie:
Paul Pollock, en referència a Paul Jackson Pollock a càrrec de Manel Casillas. Senyor Ray en referència a Man Ray a càrrec de Jose Antonio Sancho. Maurici i Eva, parella en crisi, propietaris d’un restaurant de moda, a càrrec d Ignasi Vidal i Francesca Mazzara. Òscar J.V. en referència a J.V. Foix a càrrec d’Àlex Vázquez. Magy Heim en referència a Pegy Guggenheim a càrrec de Vikt i Joana Felipe a càrrec del personatge Passavolant, figura andrògina, moderna Casandra que tot ho revela amb un gest i el transit d’objectes simbòlics: Una planxa de ferro colat, un mirall articulat i rodó, dos daus, una rellotge de sorra, un bola de vidre, una corna marina i un escaquer.
A totes elles veïnes i veïns del Masnou i amics i coneguts els anomenem no-actors . En la lògica frontal de la foto-novel·la. Sols volem que ocupin l’espai del personatge, que a voltes tenen ressonàncies d'ells mateixos; pot ser el cas de tots i de forma gràfica del senyor Ray a càrrec del fotògraf Jose Antonio Sancho.
La Plaça d’Ocata es una “pel·lícula muda” que s’ajuda dels “bocadillos” del còmic, les tires de text i els intertextes; les pissarres explicatives però també de la música, a càrrec de:
Johan Sebatian Bach, Cabo Dintén i Pepe Jiménez & Joan Martínez Duran i l’harmònica d’Ignasi Vidal .
De forma paradoxal i puntual una veu; la de Jordi Jané que ens llegeix una carta (capítol 5) i un poema (capítol 2) de Joel Codina.
Tornant a l’origen; la Plaça d’Ocata la fan les 8 pintures de Pere Pujadas que il·lustren i motiven els diferents capítols i el trànsit despreocupat d’obres de:
Fragonard, Leonardo, Velázquez, Duchamp, Pollock, Llorens Artigas, Conxita Mateu, Jordi Pericot, Munch i Wateau
així com obres de:
José Antonio Sancho, Victòria Pujadas i Joan Casellas
i les cites literàries de:
Picasso, Esther Ferrer, Paul Klee, Leonora Carrington, Francis Picabia, Hilma af Klint, Duchamp i Rrose Sélavy o referències visuals de Fellini o Rene Magritte i un munt de referències cinematogràfiques.
