CAPÍTOL QUATRE

​

El cap és rodó perquè els pensaments puguin canviar de direcció, 

​

diuen que va dir Francis Picabia.*

​

4-1 Francis Picabia

Pintor, escenògraf, poeta i editor, pioner del cubisme, l’art abstracte, l’art maquinista i, sobretot, del dadaisme.  Amb arrels cubanes, catalanes i espanyoles, en la Gran Guerra s’exilia als Estats Units, primer, i a Barcelona, on hi    tenia família, després. Finançat pel galerista Dalmau va endegara   Barcelona    la famosa    revista dadà 391 que després continuaria a Nova York i París.Amic i soci de Marcel Duchamp ( a  qui    va apadrinar al principi de la seva carrera com a pintor cubista),   Picabia,Duchamp, Man Ray, Elsa von Freitag Lotinghoven i Beatrice Wood van assajar de crear el Dadà Nova York.   L’entrada triomfal de Duchamp al moviment dadaista internacional és deguda a l’estratègica   promoció de Picabia de l’obra H.L.O.O.Q. (la Gioconda bigotuda) en la coberta de la revista 493 que Picabia va replicar pel seu compte (oblidant la perilla en la manipulació   de la postal   de la Gioconda) i titulant-la, amb grans caràcters i en portada, “Tableau Dadà par Marcel Duchamp” va presentar-la a les grans exposicions del moviment Dadà de París i Berlín l’any 1920

​

4-2 L’escala del laberint

El final de la escalera- Un clàssic  del cinema de terror  dirigida per Peter Medak,

Laberinto de passiones de Pedro Almodovar

Dentro del laberinto protagonitzada per David Bowie  i dirigida per  Jim Hemson i les escales, els laberints ens remeten a la imaginació i als dibuixos impossibles de 

Maurits Cornelis Escher   (Escala de penrose)

​

4-3 Tomba de Pollock

Paul Jackson Pollock està enterrat   en un bosc   d’East Hampton,Long Island. En el moment en què   Joan Casellas va fer aquesta fotografia l’any 1991, la   seva   tomba  era una pedra solitària enmig del bosc.  Actualment forma   part   d’un extens cementiri.

La pintura  de    Pollock   va   ser   de  gran  importància per als informalistes catalans com Romà Vallés. Casellas va mantenir una

llarga amistat i aprenentatge   amb    Romà Vallés,    per  bé que Casellas, també il·lustrat     per   Vallés,   va  interesar-se per l’art

conceptual i d’acció. Paradoxalment molts autors veuen en Pollock un precedent inspirador de l’art d’acció (veure nota 0-4).

El pintor Francisco Sainz, veí i   conegut    de Pollock, va indicar-li el lloc de la tomba de Pollock, llavors perduda dins un solitari bosc, i Casellas va sentir l’irrefrenable i irracional necessitat de fotografiar-la. La fotografia va ser presa de nit i és fruit d’una llarga exposició amb trípode, d’aquí la seva il·luminació irreal. Després de 29 anys la fotografia pren un ús i, fins i tot, modela part de la sèrie…

​

4-4 Joana d’Arc (Domrémy, 1412 - Rouen, 1431)

Patrona de França va dirigir exèrcits i va guanyar batalles actuant com un home i simulant ser-ne un, si bé finalment va ser cremada per heretge i poc després rehabilitada i convertida en santa. Víctima del fanatisme religiós i de l’oportunisme geopolític del moment, la seva figura històrica es complexa i confusa però el seu mite emana diferents aures simbòliques, com a santa i guerrera, però també, com a dona-amazona valenta, conscient d’ella mateixa i de les seves capacitats.

​

4-5 La bona flor

En la sèrie, poemari premiat; el títol inclou diverses referències antagòniques, per una part La ben plantada d’Eugeni d’Ors, llibre fundacional del Noucentisme, i per l’altra, Les flors del mal de Baudelaire, obra cabdal del simbolisme decadentista. La coberta florida és una apropiació de la monografia d’en Pere Pujadas a cura de Victòria Pujadas publicada per l’Ajuntament del Masnou l’any 2011.