CAPÍTOL ZERO
Si t'agrada el que pinto, molt millor és el que penso quan ho pinto,
diuen que va dir Picasso*
0-1 Pere Pujadas El Masnou, 1920 - 2005
Pintor paisatgista, va treballar com a retolista i decorador especialitzat en imitació de marbres (com
Georges Braque, Josep Guinovart, Francesc Gimeno. Pintor amateur de gran vitalitat més enllà de qualsevol preocupació comercial, la seva extensa producció s’ocupa del seu entorn immediat, el poble del Masnou i, de forma particular, la Plaça d’Ocata, a la cantonada de casa seva. Com Giorgio Morandi retorna sistemàticament al mateix tema i composició sobre un objecte que ultrapassa per transcendir fins a l’acte pur de pintar en el seu particular “all over”(pintura per tot arreu) que van teoritzar els expressionistes abstractes americans.
La seva pintura, alegre i plena de swing, no és aliena als gestos màgics, no debades, al mural de la cúpula de l’Església del Masnou hi pinta, en forma d’àngel, una filla seva, morta als cinc anys. Molt implicat en la vida cultural del Masnou, va intervenir activament en la restauració de la Casa de Cultura del Masnou, on ara hi ha una sala que porta el seu nom.
Amb motiu d’una important donació d’obra de Pere Pujadas al Masnou i al seu Museu per part de la família Pujadas, l’ajuntament organitza, en el centenari del seu naixement, l’Any Pere Pujadas del qual en són peces principals dues exposicions de la seva obra i la present sèrie.
Pere Pujadas es de la mena d'artistes que pinten per respirar, com un acte vital irrefrenable i expansiu. Es per aquesta pulsió que arriba a la seva particular manera de pintura
"all over"; pinzellades per tot arreu, omplin la tela. Pinzellades que suggereixen caps i figures, que son traços rapits i esquitxos ben tangibles. Per extensió, quan el traç pictòric esdevé una signatura, un tag del grafiter:
una signatura-pictograma reafirmació d'un ser. Ho fan els grafitters d'arreu del món i ho fa Pere Pujadas, en murs escrostonats, soques d'arbre i arreu.
També ho va fer Lord Byron amb escarpa i martell sobre les columnes d'un temple grec. Pere Pujadas d'entre d'altres tags en te un de predilecte;
el gat i així aquest gat ens fa de logo de l'Any Pujadas
i surt al primer mur de la sèrie a la plaça d'Ocata i al darrer mur de la sèrie a l'ermita de sant Mateu.
0-2 Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins 1973)
Icona de l’art d'avantguarda i inventor del cubisme, el collage
i l’assemblage juntament amb Georges Braque.
Francès d’adopció, sempre es va considerar català per haver
viscut la seva adolescència a Barcelona, on va conèixer
Santiago Rusiñol i Ramón Casas (que el va retratar d’adolescent)
i Isidre Nonell, que va influenciar-lo profundament i que va
cedir-li el seu estudi a Paris l’any 1903.Jaume Sabartés, escultor
i escriptor, amic de joventut de Picasso,en serà biògraf i secretari. L’origen del Museu Picasso de Barcelona és, precisament, la donació de la col·lecció Sabartés a la ciutat. Posteriorment, el poeta Josep Palau i Fabre esdevindria un dels seus estudiosos més importants, amb una vintena de llibres publicats sobre l’obra de Picasso.
Com a inventor del collage l’any 1912, mantindrà tota la vida una secreta rivalitat amb Marcel Duchamp, inventor del readymade l’any 1913, i per això l’any 1942, quan es va fer pública l’obra de Marcel Duchamp “Roda de bicicleta” (una roda de bicicleta damunt d’un tamboret de cuina) va respondre-hi amb un cap de bou construït amb el manillar i el seient d’una bicicleta.
La seva comercialització arriba a l’extrem de donar el nom a un cotxe: Citroên Picasso. El poeta fonètic Pere Sousa en va fer un poema, d’aquest fet sociològic, el Grafitty poem.
http://www.museepicassoparis.fr/
https://www.fundaciopalau.cat/
http://www.merzmail.net/factoria.htm
0-3 Eva posa nua
Els títols de tots els capítols de la sèrie Plaça d’Ocata fan referència directa a títols de pel·lícules famoses i d’obres d’art que eixamplen l’espectre d’interpretació de la sèrie.
All About Eve (a Espanya Eva al desnudo) pel·lícula dirigida per Joseph L. Mankiewicz l’any 1950 amb Bette Davis i Anne Baxter com a protagonistes.
També les pintures:
La Venus del Espejo, 1651 Diego Velázquez
La maja desnuda, 1800, Francisco de Goya
Étant donnés, 1946-1966 Marcel Duchamp
En totes aquestes obres la model posa interpel·lant directament
l’espectador.
0-4 Paul Jackson Pollock (Cody, 1912 - Springs, 1956)
Paul Jakson Pollock va ser el màxim exponent de l’expressionisme abstracte nord-americà dels anys 40, un moviment que va prendre el relleu al surrealisme francès i que va situar els EUA com a nou centre mundial de l’art d’avantguarda. La pintura de l’expressionisme abstracte nord-americà es caracteritza pels gran formats, que impliquen i absorbeixen els cossos del pintor i dels espectadors.
És una pintura sense principi ni fi, anomenada “all over”
( pintura per tot arreu). Particularment, Pollock va aplicar
la tècnica del dripping, apresa del pintor surrealista Max Ernst,consistent en pintar per degoteigs i esquitxades incontrolades, però aplicant-la sobre grans teles de diversos metres, esteses al terra.
Pollock va esdevenir un símbol de la nova vitalitat nord-americana, clarament masculina. Víctima de l’alcoholisme, Pollock va morir en un accident de trànsit l’any 1956. L’expressionisme abstracte, també anomenat pintura d’acció (action painting) per la incidència en el gest i la rapidesa i espontaneïtat en l’acte de pintar, va ser el punt de partida de diversos grups d’art d’acció, com Gutai (Japó) Accionistes Vienesos (Àustria) o Allan Kaprow, inventor del Happening. L’artista Fluxus Shigeko Kubota, l’any 1965, va realizar l’acció Vagina painting en una clara al·lusió i rèplica a la forma viril de pintar de Pollock. Andy Warhol també va fer diverses referències a la figura de Pollock en la seves obres.
0-5 Senyor Ray. Man Ray (Filadèlfia, 1890 - París, 1976)
Pintor, readymadeista i fotògraf. Figura central del dadaisme i del surrealisme a Nova York i a París, com a fotògraf va renovar la fotografia de moda i el retrat, ocupacions amb les quals va guanyar-se la vida durant força anys. Va inventar el rayograma (fotografia sense negatiu, feta per Man Ray) i la solarització. També va ser pioner en el cinema dadà i surrealista.
Va col·laborar amb Marcel Duchamp en nombroses obres (com la formalització fotogràfica de Rrose Sélavy, personalitat femenina de Marcel Duchamp, i la pel·lícula estereoscòpica que van fer amb Elsa von Freytag-Loringhoven, origen iconogràfic de l’obra pòstuma de Marcel Duchamp, Étant donnés. Amb Duchamp visiten Dalí a Cadaqués, l’any 1933 i posteriorment, a les dècades dels 50 i 60, en nombroses ocasions, així com el Salt de la Caula a l’Alt Empordà, essent aquests tres artistes referències fundacionals de la Trobada internacional de poesia d’acció i `performance’
Un dels seus readymades assistits més famosos és Cadeau (Regal) de 1921, una planxa de ferro colat amb una fila de claus enganxats perpendicularment a la seva base. A la nostra sèrie, el personatge de “la Passavolant” tanca el capítol zero portant una
planxa de ferro colat en referència directa a Man Ray,
el “senyor Ray” de la sèrie.
0-6 Esquitxos
L’esquitx és fruit de l’accident, de l’atzar i de l’acció. Iconogràficament l’esquitx ha jugat un paper molt rellevant dins del dadà i el surrealisme. Jean Arp va inventar l’any 1916 un mètode de collage automàtic consistent a estripar papers de colors diferents i deixar-los caure atzarosament sobre una superfície. L’any 1920, Francis Picabia va “pintar” la Sainte Vierge consistent en una violenta taca de tinta sobre un paper. Posteriorment Max Ernst, experimentant amb la pintura automàtica que proclama el surrealisme, va inventar la pintura per degoteig atzarós, tècnica de la qual s’apropiaria en dimensions monumentals Paul Jackson Pollock, rebatejant-la com a dripping. L’any 1934 Dalí va publicar, al frontispici del llibre Onan de Georges Hugnet, un “espasme-grafisme”, dibuix abstracte de ratlles irregulars fet, segons consta escrit dins el mateix dibuix, amb la mà esquerra mentre es masturbava amb la dreta “fins a sagnar, fins a l’os, fins a les escorrialles del calze!.(1)
L’any 1946 Marcel Duchamp va fer una petita pintura abstracta sobre un bocí de setí negre per a la seva amant, l’escultora surrealista Maria Martins, un esquitx blanc que va titular Paysage fautif. Als anys 80 es va realitzar una anàlisi química de la pintura i va resultar ser semen. Com ja hem assenyalat més amunt (veure nota 0-4) Pollock va ser el gran pintor de l’esquitx.
Molts altres artistas han treballat l’esquitx com Niki de Saint Phalle que als anys 60 pintava fent esclatarglobus plens de pintures sobre teles a les que disparava trets amb escopetes de perdigons.
També Andy Warhol a finals dels anys 70, en una clara al·lusió a Pollock , va realizar una sèrie de pintures sobre planxes de coure oxidades amb la seva pròpia orina.
PD Potser també va pensar en l’acció Fluxus de Shigeko Kubota (veure nota 0-4).
1-Dalí Afinitats electives, Pilar Parcerisas Departament de Cultura de la Generalitat, 2004, pp.14,115 i 188
0-7 El gronxador de Jean-Honoré Fragonard (Grasse, 1732 - 1806)
El Gronxador de Fragonard és una de les pintures més representatives de l’art Rococó, que inicia la pintura moderna i que se centra en els temes de la vida quotidiana dels seus clients: la noblesa aburgesada i la mateixa burgesia econòmicament emergent.
El tema del gronxador és una dama que és gronxada pel seu marit, visiblement més gran, mentre l’amant d'ella li mira, amagat darrere d’uns matolls, l’entrecuix a l'engronxada alegre a qui “se li escapa una sabata” en l’anar i venir del gronxador. Aquesta pintura, queparla de la vida real en minúscules, de la vida privada
(en oposició a la pintura barroca que parla dels grans fets de l’estat i de l’església) és, tam-bé, un manifest sobre la pintura com a acte voyeurístic i, en aquest sentit, un precedent del Nu baixant l’escala número 2 (1912) i d’Étant donnés (1946-1966) de Marcel Duchamp.
(veure notes 0-3 i 2-3)
